Títol original: Doubt
Data estrena: 30.01.09
Nacionalitat: EUA
Any producció: 2008
Durada: 105 min.
Gènere: Drama
Director: John Patrick Shanley
Guió: John Patrick Shanley
Intèrprets: Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams, Viola Davis, Lloyd Clay Brown, Joseph Foster, Bridget Megan Clark, Lydia Jordan, Paulie Litt.
John Patrick Shanley adapta al cinema la seva obra teatral guardonada amb els premis Pulitzer i Tony. La duda ens situa a l’any 1964. L’escenari és el col·legi religiós de St. Nicholas, al Bronx. El Pare Flynn (Philip Seymour Hoffman), carismàtic sacerdot, està intentant canviar les estrictes normes de l’escola, però es toparà amb la Germana Aloysius Beauvier (Meryl Streep), la estricta directora que confia en el poder de la disciplina.
L’escola acaba d’acceptar al primer estudiant negre, Donald Miller. I la Germana Aloysius (fomentada per les suposicions de la Germana James) creu que el rector està cometent abusos sobre el nou alumne; així doncs, Aloysius encetarà una llarga lluita per destapar i posar solució al problema, malgrat no comptar amb masses proves que consolidin la sospita. Paral·lelament, la investigació mostrarà la lluita pel poder que fins aleshores havia estat en segon pla.
La duda, tot i presentar com a teló de fons un tema d’actualitat com és el cas dels abusos infantils per part de membres de l’Església Catòlica, ens parla també de la mentida, la sospita, la calumnia, els perjudicis i en definitiva, dels dubtes morals.
Ara bé, aquells espectadors que esperin trobar un fervent catolicisme a la pel·lícula, que desisteixin. Precisament, els valors de la religió catòlica brillen per la seva absència. És evident que hi ha sacerdots, monges, esglésies, sagristies, vi de missa i al·lusions a la confessió. Es plantegen dilemes morals, però crida l’atenció la poca pietat que mostren els personatges.
Tot i això, si existeix quelcom que caracteritzi el film, és se’ns dubte la importància del guió i la interpretació. El director atorga un gran valor a l’acció i recitació dels actors, per aquest motiu la producció compta amb dues grans estrelles consagrades com Philip Seymour Hoffman i Meryl Streep; a més, d’una reveladora interpretació d’Amy Adams. Tots representen complicats rols de manera natural i realista, convertint cada un dels seus diàlegs en veritables joies de l’actuació.
Així mateix, resulta fascinant com John Patrick Shanley aconsegueix treure tan de profit d’un simple terme com és “el dubte”. Exprimeix el tema al màxim obtenint un “desenllaç” magistral, que deixa a l’espectador desconcertat. Tal com diu el director, el dubte no té desenllaç possible ja que la pròpia qüestió ho impedeix (la certesa acabaria amb el dubte). Aquest mateix fet és el que causa la confusió de l’espectador, el qual surt de la pel·lícula dubtant. Per tant, eix aquí el mèrit: crear un film on el desenvolupament no aconsegueix aclarir res i fins i tot el final et mostra incertesa.
En definitiva, lluny de frivolitats i sensacionalismes, La duda tracta el tema dels abusos sexuals infantils amb una subtilesa brillant; cosa poc comuna en el sector audiovisual actual. Així doncs, amb una estructura completament allunyada dels cànons cinematogràfics moderns es presenta com tot un repte per aquells que vulguin comprovar el resultat de la curiosa mixtura entre cinema i teatre.
Tamara Navarrete Navas
Publicar un comentario