Ver, oír y criticar

Fitxa tècnica

Idea Original i Guió: Laia Aguilar, Eva Baeza, Javier Olivares i Núria Parera.
Direcció de la sèrie: María Almagro.
Cap de producció: Marta Mancera.
Protagonistes femenines: Aina Clotet, Montse Germán, Montse Guallar, Ingrid Rubio i Sílvia Bel.


Infidels és una sèrie de Televisió de Catalunya que s'emet els dijous a dos quarts d'onze, en acabar Polònia. En el moment de la seva estrena, es va decidir desplaçar de la graella Polònia mitja hora abans i eliminar-ne l'enèssima sitcom anomenada 13 anys i un dia. Les audiències han variat, depenent de la setmana, si tenim en compte que només porta cinc episodis en antena, tot i que el seu paper ha estat destacat.

El primer episodi va ser un esclat de línies argumentals que, sens dubte, van deixar l'espectador bocabadat. Ens prometien infidelitats, i ja a la primera escena ens en donaven. Tanmateix, no podien acabar d'una altra manera que no fos amb un diagnòstic de càncer de qui cometia la primera infidelitat de la sèrie. Fins a cert punt, semblava que volguessin alliçonar les infidels, així que és possible que algú s'ho prengués malament i, entre la manca de novetat, que era Setmana Santa, etc. van baixar bastant el share. Però res més lluny de la realitat. Es tracta d'un producte audiovisual no gens masculinitzat, que pot assemblar-se a d'altres d'americans com Sex in the city, Desperate Housewives, etc. Per tant, parlem de quelcom amb visió femenina, sense tabús que no es puguin tractar, i amb els valors de sempre: amistat, amor, companyerisme, etc.

Amb l'evolució dels episodis hem pogut observar com certes coses han canviat. Ja no és aquella promesa de sèrie gairebé cinematogràfica (quant a qualitat), sinó més aviat una telesèrie amb tocs interessants, però que no passa d'això. Alhora, quan a temàtica, s'ha desmarcat d'allò que podia semblar en un principi: "esposes que enganyen als seus marits i que per això són les millors", sinó que hi ha esposes que descobreixen que els seus marits els enganyen, d'altres que s'enganyen a elles mateixes, etc. i no obligatòriament en aquest món de parella estable heterosexual de trenta anys per amunt. És positiu perquè no frivolitza ni vanalitza el tema com si ja no fos un tabú, que sí que ho és, ja que han adaptat un concepte (la infidelitat conjugal) a la realitat barcelonina (que, en un moment donat, podria estendre's a la catalana) i que abans només havíem admirat en productes forasters.

Sense cap mena de dubte, quelcom a recomanar, tenint en compte el panorama televisiu actual. Televisió de Catalunya ha apostat per una cosa lleugerament diferent al que ens tenia acostumats. Doncs aprofitem-ho.